Ulisses i les Sirenes - Mantenir el rumb

El cant de les Sirenes.

L'Odissea d'Homer narra les aventures d'Ulisses durant el retorn al seu regne, Ítaca, per retrobar-se amb Penèlope, la seva dona, després de la guerra de Troia. Durant aquest llarg viatge per mar, explica L'Odissea que Ulises i els seus mariners es van veure obligats a vorejar l'illa de les Sirenes, monstres meitat dones, meitat ocells, que amb els seus cants, atreien les naus, amb l’objectiu de fer-les estrellar contra les roques properes a l'illa, aconseguint aleshores devorar els nàufrags que hi restessin.

Davant la possibilitat de sucumbir als seus temptadors cants, Ulisses va decidir taponar les orelles dels seus mariners amb cera, i els va demanar que el lliguessin a ell al màstil central de la nau, podent així evitar la temptació de cedir al seu reclam, sense apartar-se del seu camí, dient-los:

"M'ordenà Circe que només jo escoltés la seva veu; però lligueu-me amb dolorosos lligams per tal que em mantingui ferm allí,junt al màstil; i si us suplico que em descordeu, apreteu-me encara més les cordes".

Aquest fragment de l'epopeia d'Homer és una metàfora del camí que ha de realitzar cadascú de nosaltres cap a la seva Ítaca particular, el procés d'aconseguir l'autonomia personal suficient com per recuperar el control sobre les nostres vides fent-nos responsables de les nostres accions.

El camí cap a Ítaca, igual que el camí personal per a aconseguir la pròpia autonomia, està ple també de roques i de cants de sirena, és un camí d'autoconeixement, d'escolta de les pròpies pertorbacions, de lluita, fermesa i constància.

Els cants de sirena sovint apareixen en moments en que creiem no tenir els recursos suficients per afrontar els dilemes que se’ns presenten, en forma de missatges que ens generen dependència (ets dèbil, ets inútil, si no el fas feliç no vals), en pensaments obsessius que generen repetides compulsions de comprovació, en dubtes, complexes,creences irracionals (si no ho has de fer excel·lent millor que no ho intentis, els demés m'han de correspondre com jo espero que ho facin, és terrible que els demés no siguin considerats amb mi...).

En aquests casos és necessari doncs, com Ulisses, lligar-se al màstil central de la nau, representant un nou centrament en el Jo, i escoltar totes aquestes veus melodioses per ser-ne conscients , identificar-les i valorar les conseqüències de deixar-se guiar per elles, ja que, per molt tranquil·litzadores que sonin en un principi, acaben conduint a la deriva personal , a la pèrdua de control i de responsabilitat amb un mateix. Posar-se cera a les orelles no li aportaria res, implicaria negar la seva realitat tal i com és, que encara que evident, pot resultar dolorosa d'acceptar.

Hem d'aprendre a renunciar als cants de les sirenes, ja que ens impedeixen aconseguir els nostres objectius, encara que en un moment determinat puguin semblar la solució als nostres problemes.

Reconèixer els propis cants de Sirena

Tots en tenim, provenen del passat, potser de traumes no integrats, o de creences familiars que ens duen a un patiment recorrent en les nostres relacions personals, o del present i la visió que tenim del futur, en moments de dubte o incertesa, de poca confiança en un mateix.

Cal reconeixe'ls per a poder enfrontar-s'hi, i això només s'aconsegueix lligant-se al màstil com va fer Ulisses i escoltant-los, recuperant el centrament en el Jo i la responsabilitat que tenim amb nosaltres mateixos per a poder assolir els nostres objectius.

Agafa paper i bolígraf, i pensa en la teva Ítaca particular. Aquells objectius que t'has marcat , les il·lusions que voldries veure acomplertes, la projecció de tu mateix que fas en un futur. Ara, centra't en les idees i pensaments , aquells cants melodiosos i temptadors com els de les Sirenes, que et perturben en moments en què potser has de prendre una decisió important, o t'has enfrontar a una situació en la que et sents insegur, tot allò que afloreix del més profund de tu mateix. Centra't-hi com ho va fer Ulisses lligant-se al màstil de la seva nau i adona-te'n del poder tranquil·litzador inmediat que tenen aquests missatges, així com, sobretot de les seves conseqüències, entre les que hi ha la deriva personal, l'allunyament progressiu del camí a Ítaca.

#autonomia